![\"Casa](\"http:\/\/noticias.centromariodionisio.org\/wp-content\/uploads\/coroachada-001-780x1023.jpg\" "\\"Casa")
<\/p>\n<\/p>\n
Foi publicado um artigo sobre a Feira da Achada<\/strong><\/a> no jornal catal\u00e3o Diari de Balears<\/em><\/strong><\/a>. Deixamos aqui o texto:<\/p>\n \u00abEls carrers s\u00f3n estrets, petits, molt sovint estan amagats i costen de trobar, com si amb aquestes trampes els habitants volguessin preservar-ne la intimitat, el secret dels llocs ombr\u00edvols de la ciutat en aquests dies de can\u00edcula que est\u00e0 fent estralls sobre cossos, flors, geranis, rosers, \u00e0nimes. La Mouraria ja ho t\u00e9 aix\u00f2, sap resguardar-se sovint dels ulls cruels i massa carn\u00edvors dels turistes que han convertit determinats carrers de l’Alfama en un parc tem\u00e0tic que genera diners per\u00f2 que en molts de casos ha perdut autenticitat. A la Mouraria, el m\u00e9s enigm\u00e0tic dels barris hist\u00f2rics de Lisboa, encara es poden trobar vestigis de puresa, un carrer amagat, unes plantes al mig d’unes escales, unes dones a la fresca que conversen, adolescents que criden amb veus agudes altres adolescents perqu\u00e8 surtin, les finestres estan obertes captant les fresques que davallen pel pend\u00eds del castell fins a perdre’s en la plana deserta de Martin Moniz o en els barris foscos d’Intendente. A la Mouraria la vida \u00e9s el renou del vent en passar pel mig d’un llen\u00e7ol blanc est\u00e8s a la fa\u00e7ana sense rastres ja de nits passades, nom\u00e9s olor de suavitzant i sab\u00f3 escampada per l’aire.<\/p>\n Aquests s\u00f3n els territoris, els vorals, on es troba la Casa da Achada, en el Largo da Achada, una placeta que t\u00e9 fins i tot una esp\u00e8cie de min\u00fascul amfiteatre on permetre els espectacles com el del cant del Coro da Achada<\/em> del passat 10 de juliol. Ara anirem a aquest conjunt de veus que proclamen la revoluci\u00f3 sempre necess\u00e0ria, per\u00f2 entrem primer a la casa, gran, espaiosa, una gran nau que comunica amb un petit pati i on els llibres i l’art presideixen aquesta sala. La Casa da Achada \u00e9s el centre M\u00e1rio Dion\u00edsio i est\u00e0 destinada a difondre l’obra i el llegat d’aquest poeta pintor o d’aquest pintor poeta, tant li fa l’ordre dels factors, perqu\u00e8 si s’alteren els productes segur que \u00e9s perqu\u00e8 sorgeixi una nova m\u00e0gia pl\u00e0stica i textual. M\u00e1rio Dion\u00edsio va n\u00e9ixer el 1916 al barri d’Anjos i va morir el 1993 i la seva traject\u00f2ria liter\u00e0ria, period\u00edstica i pict\u00f2rica \u00e9s de les que valen la pena, amb una primera introducci\u00f3 a la qual es pot arribar a trav\u00e9s d’aquesta p\u00e0gina del mateix centre: http:\/\/www.centromariodionisio.org\/biografia_mariodionisio.php. El 2008 va comen\u00e7ar el miracle de la creaci\u00f3 de l’associaci\u00f3 i del centre que han de servir per difondre la seva obra i posar-la a l’abast dels historiadors i investigadors. I aix\u00ed, des del bell centre de la Mouraria, des d’un dels indrets m\u00e9s locals del m\u00f3n, m\u00e9s estretament arrelats a una realitat f\u00edsica, arribar al m\u00f3n a trav\u00e9s de l’art i les paraules.<\/p>\n El m\u00f3n, les paraules, la m\u00fasica. Les veus que s\u00f3n una veu. Una veu que s\u00f3n les veus i que duen les paraules al m\u00f3n, tal volta per canviar el m\u00f3n, com a m\u00ednim per alterar que aquest m\u00f3n no \u00e9s l’\u00fanic m\u00f3n possible. El Coro da Achada<\/em> \u00e9s aix\u00f2, \u00e9s la veu de la consci\u00e8ncia. Subvertiu tots els conceptes que tengueu al cap sobre una coral. Cap d’ells serveix per definir aquesta nova proposta, aquesta creaci\u00f3, excepte que fan m\u00fasica amb la veu. El Coro da Acahada<\/em> va sorgir amb la idea de cantar alguns dels poemes de M\u00e1rio Dion\u00edsio. I els canten i molt b\u00e9, per\u00f2 s’ha convertit a m\u00e9s a m\u00e9s en una gran fam\u00edlia que canta la revoluci\u00f3 o les revolucions. En el seu repertori hi ha peces en portugu\u00e8s, en espanyol, en franc\u00e8s, en angl\u00e8s, en itali\u00e0. I des del 10 de juliol en catal\u00e0. 10 de juliol. Cal no oblidar la data. En una pla\u00e7a de Lisboa, al bell cor de la Mouraria, unes dues-centes persones estaven veient un grup hum\u00e0 de les proced\u00e8ncies geogr\u00e0fiques m\u00e9s diverses i de les edats m\u00e9s variades cantar una can\u00e7\u00f3 en catal\u00e0 per primera vegada. Era L’estaca<\/em>, de Llu\u00eds Llach. Mentre 1,5 milions de persones es manifestaven al carrer per reclamar la llibertat de Catalunya, a Lisboa ens incitaven a estirar fort, tots junts, perqu\u00e8 aix\u00ed segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. El Coro da Achada<\/em> \u00e9s aix\u00f2. \u00c9s la constataci\u00f3 que encara hi ha molt per fer i que tot \u00e9s possible.\u00bb<\/p>\n\n